Capitular de Quierzy

Capitular de Quierzy

Tipus	capitular
Llengua original	llatí
Epònim	Quierzy
Creació	juny 877
Autor	Carles II el Calb

La capitular de Quierzy va ser promulgada el 14 de juny de 877 a la localitat de Quierzy-sur-Oise. El Papa Joan VIII, amenaçat pels musulmans, feu una crida a l'emperador franc Carles el Calb per tal d'emprendre una expedició de socors vers Itàlia. Abans d'iniciar l'expedició, Carles el Calb reuní una assemblea a Quierzy-sur-Oise per controlar la bona marxa del seu imperi durant la seva absència. En aquesta mateixa assemblea promulgà una capitular, dos capítols de la qual tenien només un abast puntual i determinat pel context de la seva expedició sobre Itàlia. Però aquest abast temporal i contextual esdevingué definitori i han estat considerats com els dos articles que fundaren el feudalisme, perquè instauraven legalment l'heretabilitat dels honors, quelcom que fins aleshores era una Potestas (poder) reservada a la corona imperial.

Malgrat aquesta capitular però, aquests capítols mai no van ser evocats a l'edat mitjana per justificar l'heretabilitat dels feus:^[1] ja que es donava per fet que les virtuts guerreres eren transmeses per sang. Segons alguns autors, el sistema feudal es va desenvolupar més probablement per efecte d'un edicte de Clotari II, que reservava el títol de comte als homes sortits del comtat i que posseïssin béns. Aquest edicte, que permetia al rei apoderar-se d'aquells béns si la gestió del comte era indelicada, va permetre a aquests augmentar el seu poder al recolzar-se en la seva xarxa clientelar.^[2]